El Cementiri del Sant Crist o Cementiri Vell, nom pel qual se'l coneix popularment, és el cementiri més antic de Badalona (Barcelonès), que va substituir l'antic cementiri situat als voltants de Santa Maria de Badalona, per bé que actualment el principal cementiri de la ciutat en ús és el de Sant Pere, al barri de Pomar. El recinte està protegit com a bé cultural d'interès local, així com diverses tombes i panteons, obres de l'arquitecte Joan Amigó i Barriga, destacant el panteó modernista de la família Bosch, la tomba neogòtica de la família Botey[1] i la de la família de l'alcalde Francesc d'Assís Guixeras i Viñas.
La seva creació respon a la Reial Ordre de Carles III (1775) que suprimia els cementeris parroquials dels nuclis urbans. Substituïa l'antiga sagrera situada davant de la parròquia de Santa Maria.
Encara que en el seu moment estava ubicat als afores de la Badalona de l'època, el 1884 s'ordenà la seva clausura per estar encerclat per nous habitatges. Tot i així, ha seguit en ús. El 1883 havia estat ampliat amb uns terrenys propietats d'Evarist Arnús. L'any 1922 es va començar a construir el nou al turó d'en Seriol.
És un recinte rectangular. Els nínxols deixen lloc al mig per a una capella rodejada de sepulcres de fossa i panteons de famílies i personalitats de Badalona (Pau Rodon, Enric Borràs, Ventós i Mir, Bosch...)
La foto de grup
Les fotos d'Alfons
Les fotos d'Àngela
La fotos d'Àngels
Les fotos de Carme
Les fotos de Rosa
