" Amics, família. Ahir al vespre el Guillem ens va deixar. Gràcies per tot l'acompanyament i l'escalf que ens heu mostrat."
Amb aquestes paraules ens vàrem assabentar de la pèrdua irreparable d’un amic i company d’aventures, pot ser eren aventures petites, però que enfrontaven amb el lideratge del Kàiser, el “president d’una associació” que no tenia ni estatuts, però que qualsevol idea que se'ns acudís, ell la estructurava i organitzava... et trobarem molt a faltar, Guillem.
Guillem Ruppmann Jovani 1951-2024
Que se'n pot dir del Guillem? Una persona transparent i amable; que era empàtic i simpàtic.
Més català que el porró i el tió.
Que ho donava tot per veure als altres contents.
Que era feliç veient un somriure en les altres persones i que sempre estava amunt i avall: que si el racó de la foto, que si ara a buscar al Blai l’escola, que si he d’anar al hort urbà a buscar bledes, que si vaig a comprar vermut perquè el diumenge venen els nens a dinar,...
Que quan pujava a Ogassa a ple estiu trobava un petit rovelló o que quan hi havia una cosa que no li agradava t’ho deia i t’ajudava a millorar.
Encara me’n recordo de la seva mítica frase que em deia quan a l’Èrika li posava una mica més d’Aquarius al got que a mi: “la meva àvia tenia un lloro que deia: preocupa’t per tu”. Aleshores jo callava i veia com l’Èrika es bevia aquell mil·límetre més d’Aquarius.
Me’n recordo quan em va ensenyar a tallar amb una serra als 4 anys: a la meva mare quasi li dona un patatús.
O quan em posava una samarreta XXXXXL per pintar perquè no em taqués.
O quan anava al Montseny a cuidar al Bruno, la Frida i la Zulú/Lulú perquè el pares estaven fora i perdia a totes les partides als jocs de taula perquè el Bruno sempre el guanyava.
O quan sempre tenia premis per la Zulú a la butxaca i, quan s’hi ficava la ma, la Zulú el mirava amb cara de pena perquè li’n donés una.
O quan s’adormia a qualsevol lloc: a la cadira, al sofà mentre tenia al Pep cridant, al cine...
Vaja, que sempre tindrem bon records d’ell.
Sap greu que la gent que sempre es cuida a si mateixa o al altres i sempre intenta trobar la part positiva a totes les coses sigui qui hagi de pagar d’una altra manera: que una cèl·lula pugui fer tant de mal i acabar amb algú.
Opa, et mereixes la terra, el cel i tot el que tu vulguis. Mai t’oblidarem, i em sap greu no haver-te dit tots el cops que et mereixies que t’estimo.
T’estimo opa. Descansa i cuida’ns des d’allà dalt.
Quim.
