Sortida fotogràfica "L’aigua al barri de la Font d’en Fargues"

 

19 d’octubre de 2021. 10 h a la cruïlla del carrer Pitàgores / Cartellà

Doble objectiu: com les sortides anteriors l’objectiu és fer un recorregut per fer fotos, triar-ne un màxim de dues per debatre-les al fòrum i finalment l’organització fa una nova tria per fer un mural com en l’anterior edició i que ara està penjat al bar del Casal. Però aquesta sortida té un altre objectiu. L’AVV del barri cada any edita un calendari. Enguany i pel 2022, ens han demanat fotografies de «l’aigua al barri» i per això comencem per aquesta ruta. Algunes de les fotografies que publicaran podrien triar-les entre les que fem aquest matí.

Aproximadament seguirem la ruta 1 del llibre de la Carlota Giménez «Rutes de l’aigua als barris d’Horta-Guinardó» i seguirem pels punts d'interès següents:

1. Torre de l’aigua de Can Travi i que també va abastir la fàbrica de midó d’en Joan Oliver i la masia de Can Sabastida
2. Torrent de Can Carabassa (volta de maons sota el passeig Maragall) que desembocava a la riera d’Horta (ara carrer de Cartellà). El CEIP de Can Carabassa està construït al damunt del torrent.
3. Aquest torrent rebia l’aigua de la Masia de Can Fargues per un pas sota el carrer Peris i Mencheta procedent del Torrent de Can Pujol (o torrent de la Font d’en Fargues)
4. Safareigs del carrer d’Aiguafreda, amb limitacions de pas i de filmar-hi. Des d’aquest indret es veu Can Carabassa (actualment al SAFA)
5. Torrent del Carmel: es veu el seu trajecte des del carrer Llobregós, i per la reixa del clavegueram sempre se sent l’aigua ja domesticada del torrent del Carmel i del torrent dels Agudells. Abans de unir-se amb el torrent de Can Carabassa hi havia el Salt de les Bruixes que salvava el gran desnivell.
6. Per Marquès de Foronda tornem a veure el trajecte del torrent del Carmel, des de dalt del pont.
7. Torre d’aigua que abastava es cases dels periodistes (al final de Peris i Mencheta), ara convertit en pèrgola.
8. Pel passeig de la Font de la Mulassa es pot veure, dins un jardí privat, un pou ben cuidat (antigament quasi totes les cases de la zona tenien el seu pou)
9. Font de la Mulassa. Ara és una font pública connectada a la xarxa d’aigua municipal.
10. Font d’en Fargues: actualment en remodelació. Rep l’aigua d’una mina, ara tancada. Antigament s’aprofitava comercialment l’aigua.
11. Aigua fresca al bar del Casal de la Font d’en Fargues 

Alfons Campillo

Antonio Limpo

Eloi Castilla

Felix González

Guillem Ruppmann

Jaume Macià

Juanjo Fernández

Rafel Toldrà

RUTA 1
Transport públic de referència: Metro L4- Vilapicina
Punt de partida: carrer Cartellà amb carrer Pitàgores, a la torre de l'aigua, que pertanyia a l'antiga fabrica de midó de Ia família Oliver. El carrer Cartellà era Ia riera d'Horta. Molt a Ia vora, hi havia Ia masia de can Sabastida.
Agafarem el carrer Pitàgores en direcció al passeig Maragall. Abans de creuar el carrer, aprofitarem per admirar Ia magnífica masia de can Fargas. Un cop a l'altra vorera, pararem al pont del torrent de Carabassa. Veiem encara un tram de l'antic torrent; ara esta permanentment sec, però podem apreciar perfectament el que era.
Seguirem un tros pel passeig de Maragall, entrarem pel carrer Llobregós i tombarem a Ia dreta per Ia baixada de Can Mateu. Girarem a l'esquerra pel carrer Granollers i entrarem pel petit passatge de l'esquerra fins al carrer Aiguafreda.
Aquest racó conserva en gran part l'aire rural de I'Horta antiga. Aquest conjunt de cases són les que encara conserven el safareig i el pou amb aigua abundant. que encara fan servir per regar els horts. Val Ia pena admirar els safareigs d'algunes de les cases, que són relíquia d'una forma de vida que cal recordar.
A l'altra banda, per on discorria el torrent de Carabassa, veurem can Carabassa, avui dia transformat en el Col·legi SAFA. La zona tenia aigua abundant per a camps i horts.
Seguirem pel carrer Aiguafreda fins al carrer de les Franqueses. Baixarem i enfilarem un altre cop pel carrer Llobregós cap amunt i, si ens situem a Ia banda esquerra, a Ia reixa de clavegueram que queda davant el nº 71 del carrer, sentirem un raig d'aigua que baixa amb força de Ia muntanya, plogui o no. Seguirem fins a Ia rambla del Carmel i tombarem de seguida a l'esquerra. pel carrer del Marques de Foronda. Pararem al pont del carrer Torrent del Carmel. El nom ja ho diu: per sota, hi passava l'aigua del torrent que anava a parar al torrent de Carabassa.
Podem veure les torres senyorials que encara queden al carrer Marques de Foronda i, en arribar al carrer Peris Mencheta, caldrà girar a Ia dreta cap amunt. En aquest carrer, cap al 1917, s'hi van construir unes torres anomenades "dels periodistes", que algunes encara hi són i s'han rehabilitat. Si parem un moment a Ia cantonada amb el passeig de Ia Font de Ia Mulassa, a l'altra banda del carrer Peris Mencheta, veurem una torre circular (avui dia transformada), però que era Ia torre de l'aigua per subministrar aigua a les torres dels periodistes.
Pujarem pel passeig de Ia Font de Ia Mulassa I arribarem fins a Ia plaça de Ia Font de Ia Mulassa. Aquest indret era un espai amb una font de muntanya i lloc de fontades. Avui nomes hi queden uns arbres de !'antic espai de Ia font boscana. El pendent del passatge de Ia Font de Ia Mulassa ens dura al carrer del Doctor Bove.
Observarem el paisatge, en Ia mesura que ho permetin les edificacions, cap a Ia Vall d'Horta. Caminant cap a l'esquerra, trobarem Ia muntanya del pare del Guinardó i, al fons (si Ia calitja ho permet), veurem el litoral fins a Montgat.
Baixarem pel carrer Penyal fins a Ia plaça de Ia Font d'en Fargues. El lloc on hi ha Ia font esta amagat. Caldrà que traspassem el reixat deixant a una banda el restaurant que tapa Ia font. L'haurem d'admirar també a traves d'un altre reixat, però val Ia pena: malgrat Ia transformació que ha patit, l'indret està gairebé igual que el 1900, data en que va ser inaugurada.
Malauradament, l'aigua ja no es potable i el quiosc modernista on venien aigua, anissos i altres begudes esta força malmès a causa d'una poc curosa conservació.
Baixant pel passeig de Ia Font d'en Fargues, arribarem un altre cop al passeig Maragall.
Elements o llocs destacables a la ruta
Fabrica de midó de Ia família Oliver. Estava situada en l'espai on ara hi ha les cases de pisos entre els carrers Pitàgores-Pintor Mir-Santiago Rusiñol. La torre d'aigua que hi ha tocant al carrer Cartellà (antiga riera d'Horta) era Ia de Ia fabrica.
La va fundar Jacint Oliver el 1833. La finca tenia Ia fabrica, Ia casa i els horts i camps d'explotaci6 familiar. Van engrandir-la amb Ia compra de terrenys al baró d'Albí, de can Sabastida, del qual els de ca n’Oliver eren veïns.
El 1979 va plegar Ia fabrica i es van parcel·lar les seves terres per fer-hi pisos.
Can Sabastida. Era Ia típica masia rectangular i teulada a quatre vessants amb Ia seva capella. Estava situada a Ia zona on ara hi ha els carrers Sabastida, Cartellà i el passeig Maragall. L'origen probablement es del segle XIV. AI segle XV el propietari era Joan Sabastida, veguer de Barcelona, notable família que van ocupar càrrecs importants al Consell de Cent. AI segle XVII, Ia masia i les terres pertanyien a Josep Galzeran de Cartellà i de Sabastida, baró d'Albí. Per successió directa, títol i finques van passar a Ia família Montoliu. Els anys vuitanta, l'hereu, Carles de Montoliu i Carrasco, va vendre la casa i les terres i es va parcel·lar per fer-hi pisos.
Can Fargas. Mas medieval l'origen del qual es una torre de defensa del segle XI amb afegits del segle XIV i XV. Abans se l'anomenava mas Pujol, perquè el 1809 Josep Pujol, terratinent de Barcelona i regidor de I ‘Ajuntament, va comprar Ia finca.
Els poderosos contraforts que hi ha al costat de Ia masia van ser necessaris per assegurar Ia construcció, que s'assentava dalt d'una elevació de terreny al voltant del qual discorria un petit torrent que desaiguava al torrent de Carabassa.
La masia disposava d'una mina d'aigua mes amunt (dalt de tot del passeig de Ia Font d'en Fargues, encara hi ha Ia font del mateix nom).
Baltasar de Casanovas i de Bacardí va reunir per herència una quantitat de terres que anaven des de l’Hospital de Sant Pau fins al torrent de Carabassa (a grans trets). La seva filla, Montserrat de Casanovas Fernàndez de Landa, va rebre el mas Pujol i les terres. En casar-se amb Pere Fargas, fill de Ia Sagrera, pellaire i conseller de l'Ajuntament de Barcelona, es va començar a conèixer com can Fargas. Els avatars continuen fins avui dia que està en vies de ser expropiada.
Can Carabassa. Finca documentada des del segle XVII. Limitava per un costat pels torrents d'en Ferrer i de Carabassa. El mas pren el nom de Josep Ignasi Carabassa que, al final del segle XVIII, es va casar amb l'hereva de Ia finca. Les terres de conreu estaven dedicades bàsicament a Ia vinya, però l'horta hi era abundant. D'aigua en tenia de sobres. L'estructura de residencia senyorial neoclàssica que te actualment prové de Carles Mares, industrial que va fer diners a Cuba i als EUA al final del segle XIX. El 1954 els hereus de Carles Mares van vendre Ia finca als germans de Ia Sagrada Família, que hi van instal·lar una escola. Les terres i el torrent han anat desapareixent amb els anys, a mesura que s'han construït noves instal·lacions d'aquesta escola i de Ia que, a partir del 2000, es va construir en el mateix llit del torrent: el CEIP Can Carabassa.
La Font de Ia Mulassa estava situada al capdamunt del passeig de Ia Mulassa. Actualment no existeix Ia font, tot i que encara queden uns plàtans i alzines del seu antic entorn muntanyenc.
Antigament, a mà esquerra, hi havia una petita gruta pel rajolí de Ia font. AI fons, un cobert on venien anissos i xarops ens expliquen els testimonis de Ia seva existència.
La font s'anomenava de Ia Mulassa perquè l'amo d'una de les cases que hi havia a Ia vora tenia una mula lligada, segurament per vigilar Ia casa.
La Font d'en Fargues va néixer al final del segle XIX. Pere Fargas i Montserrat de Casanovas van decidir explotar l'aigua de Ia font a Ia seva propietat al turó de Ia Rovira.
Es va canalitzar l'aigua i, el 1900, es va construir una petita cova i un recinte per fer-hi berenades. Aquestes aigües oligometàl·liques i lítiques van aconseguir un gran prestigi i el 1905 Ia font va ser declarada d'us públic. L'aigua es comercialitzava i s'enviava en garrafes a Barcelona, i el punt de venda a Ia ciutat era al carrer Roger de Llúria, entre els carrers de Diputació i Consell de Cent.