Sovint al llegir un poema et vénen al cap imatges.
Per als integrants del Racó de la Foto, les paraules podem veure-les amb freqüència com imatges.
Històricament en totes les professions la dona ha estat discriminada i ja és el moment de donar-li la importància que li pertoca.
Unint aquestes tres frases, els raconers del Casal vàrem decidir de fer un homenatge a una professió normalment infravalorada i poc difosa, la d’escriure poemes i donar a les poetesses el protagonisme en la forma que aquest grup s’expressa: fent parlar a les fotografies.
Així que en aquesta exposició presentem un seguit de imatges amb els poemes d’unes poetesses interpretats de manera totalment subjectiva per cadascun de nosaltres. En uns casos al llegir un poema ens ha recordant una fotografia ja pressa amb antelació , en altres s’ha anat a captar la instantània resultant un conjunt eclèctic que expressa allò que creiem interpretar.
Veureu poemes sencers, uns més llargs i altres més curts. Fins i tot els més breus anomenats haikus. Però també se’n troben d’escapçats, on l’autor només interpreta com a imatge un fragment del poema que li hagi impactat prou.
En aquest recull potser es trobaran a faltar poetesses, i no es veurà una uniformitat de presentació de cadascun dels treballs, però s’ha prioritzat la llibertat del fotògraf tant per expressar els seus sentiments com per triar els poemes. Esperem que aquest conjunt sigui doncs el petit homenatge a totes les poetesses en la tècnica en que nosaltres ens sabem expressar.
Alfons Campillo
Antonio Limpo
1-Corrandes de lluna - Maria Mercè Marçal
- Avui, si venia / la lluna morta, / l’amor cantaria / que truca a la porta.
- I si ens arribava / amb gep a Ponent, / l’amor cantaria / en quart creixent.
- Si la lluna era / rodona i roja, / l’amor cantaria, / l’amor boja.
- Mes ai, si ve blanca / rodona i blanca, / l’amor cantaria / que la porta tanca.
- I si duu la lluna / un gep a Llevant, / l’amor cantaria / l’amor minvant.
2- Paisatge amb hivern - Anna Dodas i Noguer
- has vist el bosc / enllà del riu / freds esquelets de roure?
- res no respira / el brancatge arrissat / com un dubte fòssil / res no s'hi mou
- com és feixuga / la tarda / la neu
- l'has vist, el bosc? / transfigurat / no hi ha record / ni fullaraca / com l'altre bosc / més enllà de la vida.
3-Aprenentatge - Maria Àngels Anglada
- Rossinyol, petit glosador / SEFERIS
- Rossinyol, petit poeta, / potser sense adornar-me'n, de tu he après / aquests silencis llargs / mentre bat tan de ple el sol de la vida.
- Potser, sense adonar-me'n, això he après / de la teva paciència emboscada / entre branques fulloses: / l'espera d'una fràgil quietud / on els mots troben el seu fil de plata / -el germà fosc del teu cant resplendent.
4-El vent - Joana Raspall
- Bufa, bufa, vent! / Treu la polseguera / i les fulles seques / de la carretera.
- I, després, un núvol / tot ho ruixarà, / i quina fresqueta / que farà demà!
5-Madrigals per a un infant adormit - Maria Àngels Anglada
- T'he despertat: tenies / la cara plena / de sol, i tant / llum sobre la llum closa / dels teus ulls! Jo mirava / les palpitants parpelles / com l'ombra d'una vela / sobre el mar, o com l'ala / d'un ocell entre roses.
Guillem Ruppmann
Pere Valls
Rafel Toldrà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada