14 de desembre 2021

Sortida Fotogràfica al Far de Montjuïc

 



Aquesta sortida fotogràfica ens la explica Marcel Albert Guinart, que al 18 de febrer del 2020 va escriure l'article "El far de Montjuïc pel camí de Can Tunis"

Us aviso que retallaré una mica per no allargar-ho i no inclouré les imatges, però recomano molt que aneu a aquesta adreça i el llegiu sencer, perquè realment es molt interesant.

Arribar al far de Montjuïc és una mica complicat, fins i tot perillós. Cal anar a l'entrada del cementiri de Montjuïc amb bus, taxi o cotxe, a peu no ho recomano. A partir d'aquí continuar caminant, creuar la Ronda Litoral per sota fins trobar el carrer de la Mare de Déu del Port, és el que en queda del barri de Can Tunis. Seguir durant un quilòmetre, més o menys, pel passeig de Cantunis que va en paral·lel a la línia de tren. A l'esquerra trobem un pas barrat amb cadena i senyals de trànsit que prohibeixen la circulació a vehicles i vianants, no fer-ne cas, amb compte creuar les vies, hi circulen trens de mercaderies. Trobem una pista o carretera en mal estat, el camí del Far, seguir-la pujant durant un quilòmetre més, aviat veiem el far, continuar per aquesta carretera vigilant el despreniment de pedres i possibles atacs de gavines si és època de cria. Arribats al recinte del far un seguit de rètols avisen del perill que suposo acostar-se al mirador, compte!, el terra de fusta està podrit, es trenca fàcilment, la caiguda és vertical.

Un parell de bars-restaurant, un taller de làpides funeràries i flors i poca cosa més és el que en queda del barri de Can Tunis. El conjunt està afectat per un pla urbanístic, l'excavadora pot aparèixer en qualsevol moment.

Per saber-ne més recomano aquest article.

La gent del bar-restaurant Litoral és força amable, serveixen un menú diari de 8,90 euros prou digne. La majoria de clients són transportistes i treballadors del cementiri i de la Zona Franca, una de les entrades principals és enfront del bar.

El cementiri de Montjuïc ocupa el vessant sud de la muntanya. El nom possiblement fa referència a un antic cementiri jueu que durant l'edat mitjana va existir a la contrada. Va ser inaugurat el 1883, conté unes 152.000 sepultures. Degut a les limitacions d'espai des del 1970 no s'ha expandit més, però continu oferint servei als ciutadans de Barcelona. Actualment forma part de la xarxa de cementiris històrics d'Europa, va quedar obert al turisme cultural el 2008.

Cal passar per sota la Ronda Litoral una vegada més, i creuar les vies vigilant que no vinguin trens.

L'edifici del far de Montjuïc es va enllestir el 1925, te una altitud de 108 metres. Va ser habitat fins el 2000, any en que el funcionament va ser automatitzat a distància.

La solitud és total i les vistes magnífiques. Façana principal del far, precaució!!! la plataforma de fusta està podrida, acostar-se a la barana és perillós, cal anar amb compte.

Port de Barcelona, vistes del nord: Torre de Jaume I del Telefèric del Port, Hotel W i pont de la Porta d'Europa

Interior del far. Existia un projecte per part de l'Autoritat Portuària de Barcelona, de qui depèn el far, de rehabilitar l'edifici per fer-hi un restaurant i un centre de convencions així com la millora dels accessos. Alguna cosa es va començar a fer però les obres van quedar a mitges. Aquesta  crònica en parla.

Port de Barcelona, vistes del sud: Terminal de contenidors, dipòsits de petroli, i part de la Zona Franca. A l'esquerra zona petroliera del port de Barcelona.

El far es troba al Morrot, la part més acinglerada de la muntanya de Montjuïc. És un indret esquerp, ple de vegetació i de fauna, entre altres ocells hi nien la gavina i el xoriguer. Per ampliar la informació:  El Morrot

És un miracle que un racó de Barcelona es conservi en aquest estat gairebé salvatge. Encara més si considerem el seu entorn més proper, el port, línies de tren, autovies, carreteres i altres instal·lacions industrials. Que així sigui per molts anys.

Sota el viaducte de la Ronda Litoral trobem les restes de  Rivière S.A., en la seva època va ser una de les fàbriques més importants de la zona industrial de Can Tunis.

Alfons Campillo

















Antonio Limpo







Eloi Castilla







Enric Manonelles









Enric Roger














I els bitxos






03 de desembre 2021

Exposició Un bosc de sentiments a Can Verdaguer

 


¿Qué ens volen dir els arbres?

"Un mar de lágrimas", "Una lluvia de ideas", "Duro como una piedra", són frases que uneixen els meus sentiments o pensaments amb la Natura. Amb els arbres em passa el mateix, el seu estat físic pot explicar el meu estat anímic (anhel, incertesa, solitud, alegría, problemes, fortalesa, resistència). Asocio les serves formes, localització, floració, etc, a un estat d'ànim., situació o si més no, records de moments viscuts...és com una interacció viva.

Així ho va plasmar J.R, Tolkien al Bosc Negre del Senyor dels Anells, que jo em vaig creure a ulls clucs.

Amb aquesta mostra la meva intenció es fer-vos fer un exercici creatiu i a la vegada conceptual, en el que intenteu associar les imatges mostrades en aquesta exposició als sentiments expressats, o a d'altres que vosaltres mateixos us imagineu.




01 de desembre 2021

Exposició "Poetesses" al Casal Font d'en Fargues

 


Sovint al llegir un poema et vénen al cap imatges.
Per als integrants del Racó de la Foto, les paraules podem veure-les amb freqüència com imatges.
Històricament en totes les professions la dona ha estat discriminada i ja és el moment de donar-li la importància que li pertoca.

Unint aquestes tres frases, els raconers del Casal vàrem decidir de fer un homenatge a una professió normalment infravalorada i poc difosa, la d’escriure poemes i donar a les poetesses el protagonisme en la forma que aquest grup s’expressa: fent parlar a les fotografies.

Així que en aquesta exposició presentem un seguit de imatges amb els poemes d’unes poetesses interpretats de manera totalment subjectiva per cadascun de nosaltres. En uns casos al llegir un poema ens ha recordant una fotografia ja pressa amb antelació , en altres s’ha anat a captar la instantània resultant un conjunt eclèctic que expressa allò que creiem interpretar. 

Veureu poemes sencers, uns més llargs i altres més curts. Fins i tot els més breus anomenats haikus. Però també se’n troben d’escapçats, on l’autor només interpreta com a imatge un fragment del poema que li hagi impactat prou.

En aquest recull potser es trobaran a faltar poetesses, i no es veurà una uniformitat de presentació de cadascun dels treballs, però s’ha prioritzat la llibertat del fotògraf tant per expressar els seus sentiments com per triar els poemes. Esperem que aquest conjunt sigui doncs el petit homenatge a totes les poetesses en la tècnica en que nosaltres ens sabem expressar.


Alfons Campillo
Antonio Limpo
1-Corrandes de lluna - Maria Mercè Marçal
  • Avui, si venia / la lluna morta, / l’amor cantaria / que truca a la porta.
  • I si ens arribava / amb gep a Ponent, / l’amor cantaria / en quart creixent.
  • Si la lluna era / rodona i roja, / l’amor cantaria, / l’amor boja.
  • Mes ai, si ve blanca / rodona i blanca, / l’amor cantaria / que la porta tanca.
  • I si duu la lluna / un gep a Llevant, / l’amor cantaria / l’amor minvant.
2- Paisatge amb hivern - Anna Dodas i Noguer
  • has vist el bosc / enllà del riu / freds esquelets de roure?
  • res no respira / el brancatge arrissat / com un dubte fòssil / res no s'hi mou
  • com és feixuga / la tarda / la neu
  • l'has vist, el bosc? / transfigurat / no hi ha record / ni fullaraca / com l'altre bosc / més enllà de la vida.
3-Aprenentatge - Maria Àngels Anglada
  • Rossinyol, petit glosador / SEFERIS
  • Rossinyol, petit poeta, / potser sense adornar-me'n, de tu he après / aquests silencis llargs / mentre bat tan de ple el sol de la vida.
  • Potser, sense adonar-me'n, això he après / de la teva paciència emboscada / entre branques fulloses: / l'espera d'una fràgil quietud / on els mots troben el seu fil de plata / -el germà fosc del teu cant resplendent.
4-El vent - Joana Raspall
  • Bufa, bufa, vent! / Treu la polseguera / i les fulles seques / de la carretera.
  • I, després, un núvol / tot ho ruixarà, / i quina fresqueta / que farà demà!
5-Madrigals per a un infant adormit - Maria Àngels Anglada
  • T'he despertat: tenies / la cara plena / de sol, i tant / llum sobre la llum closa / dels teus ulls! Jo mirava / les palpitants parpelles / com l'ombra d'una vela / sobre el mar, o com l'ala / d'un ocell entre roses.

Eloi Castilla

Guillem Ruppmann
Pere Valls
Rafel Toldrà



El Foto Fòrum de novembre 2024